MOVIMENTS SOCIALS I PARTICIPACIÓ

Els moviments socials i veïnals són moviments vinculats a la participació, busquen una transformació, petits canvis i mobilitzacions. Aquests moviments ens ajuden en el marc de l'Educació social a entendre moltíssimes coses. 

1980: Apareixen les ciutats dormitoris, molts moviments migratoris i condicions pèssimes per a viure. Apareix "Nou Barris": Una associació veïnal. Agafa força el Moviment Militarista, la cultura obrera i la lluita per les necessitats bàsiques. 

1990: barris agafen força, però les polítiques socials no milloren . Administració social hi ha de proporcionar recursos i l'associació veïnal dirigir-los. 

1 de gener de 1994 moviment zapatista. 

2000 problemes estructurals no canvien, sorgeixen moviments migratoris a escala mundial, moviments antiglobalització polítiques socials no serveixen durant la crisi del 2007.

2010: comença amb força 15M ocupacions de les places, es qüestiona l'Administració i comença a haver-hi una gran organització social. Apareix la idea de: "Marca Barcelona". Les entitats veïnals que sobreviuen són les que cooperen i col·laboren.

2020: societat liquida, grans canvis constantment. Molts moviments socials. Manica de serveis i necessitats cobertes. Pandèmia mundial: Covid-19.

Les idees principals de la classe d'avui, han sigut, la participació i societat com a dret, tothom ha de poder participar en la societat i tenir responsabilitats.

Què és la participació?

La participació és un DRET en la societat que s'organitza i es mobilitza per buscar solucions a través del compromís i la cooperació en diferents grups. Cadascú que hi participa té un rol, amb l'objectiu de canvi per lluitar per la desigualtat i avançar per millorar en els models socials (salut, educació...)

A moltes altres quedades o reunions se li poden dir participació, però no cerca realment la participació de les persones. Quan s'utilitza el concepte participació per a buscar alternatives a una problemàtica o a la creació d'un projecte, no es fa simplement per a saber l'opinió dels membres, sinó que d'aquestes opinions dur-les a terme.

Les persones que participen sobre temes del seu entorn (ciutat, poble, barri...) s'estan involucrant a donar alternatives a les problemàtiques que poden succeir, de manera que aquestes persones són autogestores del conflicte per a així sentir-se part de la solució. No s'ha d'oblidar que la participació és un dret que tenim totes les persones i per això cal exercir-lo.

Respecte al posicionament de l'educador social hi ha diferents maneres d'entendre-ho: educador per a compulsar els canvis, com a garant de dret, com eina de manipulació i com a tràmit.

I per finalitzar, com a possibles solucions trobem allunyar-nos del control i apropar-nos més a l'acció directa, entendre-ho com a espai de construcció, és a dir, a fer xarxa.

També enfrontar-nos a les polítiques socials i així tractar de canviar-les.

La meva reflexió és que els moviments serveixen per promulgar transformacions, mobilitzacions i canvis, per garantir els nostres drets, que el moviment veïnal és molt important i que la unió fa la força.