Presetacions TREBALLS FINAL D'EQUIP
Al final de l'assignatura, hem realitzat unes presentacions sobre temes que vam escollir lliurement, aquestes són algunes valoracions de les presentacions dels meus companys/es.
Límits de les tutores legals
La tutela d'un menor és una de les realitats més dures i difícils, a l'hora d'exercir com educadors.
La declaració de la situació de desemparament d'un infant o adolescent la fa, a Catalunya, la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Aquest és l'organisme competent per fer una resolució motivada, que es notifica a les parts afectades i al Ministeri fiscal per tal que es garanteixin els drets de les persones afectades. La tutela és l'autoritat per tenir cura d'un infant i adolescent, i la guarda és l'obligació de vetllar per ell, tenir-lo en companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral. Aquestes responsabilitats recauen sobre el pare i la mare, titulars de la potestat de l'infant i adolescent, o si no pot ser sobre les persones tutores.
La declaració de desemparament d'un infant i adolescent, comporta l'assumpció automàtica de les funcions de tutela per part de l'organisme competent, la DGAIA.
És a dir, implica la suspensió de la potestat del pare i de la mare o de les persones tutores durant el temps en què s'aplica la mesura de protecció que es decideixi en cada cas.
La DGAIA no assumeix la tutela de manera directa en tots els casos. Si el desemparament és causat per una força major de caràcter transitori, l'entitat pública exerceix només la guarda durant aquesta situació, però la tutela continua sent de qui l'exercia fins aquell moment (pare, mare o persona tutora ordinària).
La meva pregunta va ser ... Realment cal separar la vida personal de la professional?
Dones sense llar
Aquesta problemàtica està lligada amb la violència de gènere, ja que les dones es troben en la situació de falta de recursos, i de dependència.
La dona que viu al carrer, està desprotegida, tenen major risc, pateixen agressions i abusos sexuals.
En la presentació, van fer menció de LOLA NO ESTÀS SOLA, que va ser una entitat amb la qual vam tenir el plaer de tenir una conferència, l'entitat focalitza aquest col·lectiu, ofereix recursos.
Dones trans als centres penitenciaris
Actualment l'administració penitenciara d'Espanya, regula la situació de les persones transgènere com la seva Instrucció 7/2006, estableix que les persones que no tinguin reconegut legalment el seu gènere, podran sol·licitar el seu accés a mòduls i condicions d'internament establerts per al seu gènere.
M'ha semblat un tema molt interessant, ja que desconeixia aquesta llei.
Amb la pandèmia, hi ha a florit les problemàtiques socials, com un altre tipus de desigualtat que se suma a les que ja existeixen fent així que les persones que ja són 'excloses' ho estiguin encara mes perquè no tenen ni l'accés, ni les habilitats com per accedir al món tecnològic i per tant fer-ne ús (demanar cites, fer deures amb els seus fills...)
Violència de gènere durant la covid
S'observa un fracàs en relació a projectes innovadors els quals tractin la violència de gènere al llarg de la pandèmia. Bàsicament fer una crítica en relació a aquesta situàció precària en la qual es troben les dones (tancades a casa amb els seus maltractadors) i en general de la violència de gènere.
Noves formes de consum, noves adiccions
Addiccions a les pantalles, ús d'internet i xarxes socials. relacions interpersonals, augment de l'ús d'internet en temps de pandèmia
Sexisme i ES.
Ens van explicar, projectes per evitar el sexisme, el SIAD, i la prevenció de la violència de gènere i la coeducació.
Es tracta l'educació sexoafectiva amb famílies en situació de risc?
Existeix una necessitat de tractar l'educació sexual amb famílies vulnerables, i es pot observar que es tracten de manera independent.
A partir d'aquí es van preguntar... Perquè no se li dina aquesta importància… Perquè no hi ha recordo, no hi ha projectes … Hi ha una desinformació potent...
Si l'educació sexual ja és un tema tabú… Amb famílies amb situació de vulnerabilitat com hi viuen? Com poden abastar aquest problema? Un altre interrogant és el paper dels educadors davant al repte? Per què un educador no pot informar, acompanyar en l'àmbit sexo afectiu?
Veiem que seguim uns protocols i ens coordinem amb altres professionals… Però perquè no ens donen aquest protagonisme?
Realment no es tracta l'educació sexual amb famílies vulnerables, tots els projectes i recursos trobats, ho tracten de manera separada. El repte principal és el nom del treball en si.
Adolescents al barri de la Mina:
Aquesta presentació va tractar de l'absentisme escolar, voler saber si té relació l'absentisme escolar amb les drogues en un barri vulnerable com és la Mina i quins efectes a llarga durada pot produir l'absentisme escolar.
El tema del meu treball ha estat; barreres en la pràctica de l'educació social: racisme.
Adolescents i drogodependències
L'adolescència és una etapa amb molts canvis i d'experimentació. El consum de drogues en la població d'adolescents-joves del nostre país és una pràctica habitual dins dels seus usos i costums, relacionats principalment amb els temps i espais d'oci, el que s'ha donat a denominar "ús recreatiu". No obstant això, no per aquest ús "festiu" estan exemptes de problemes i complicacions. Les drogues actuen sobre el sistema nerviós central dels joves en un moment evolutiu en el qual s'estan produint canvis fonamentals en la transició a la vida adulta.
L'adolescència és un moment crític en el procés de maduració, que es pot veure afectat pels efectes tòxics de les drogues, provocant problemes físics, psíquics i els relacionats directament amb els processos de neuroadaptació cerebral, origen de la malaltia addictiva. La detecció i tractament de l'ús i abús de drogues, passa per ser un dels problemes més complexos en la pràctica diària, ja que a les característiques de la mateixa malaltia addictiva se suma, en la major part de les ocasions, la negativa de l'afectat o el desconeixement o rebuig de medi familiar del problema.
Els joves cada vegada accedeixen més de pressa a les drogues, és important conscienciar aquests joves de les addiccions, de forma educativa.
L'adolescència és una etapa amb molts canvis i d'experimentació. El consum de drogues en la població d'adolescents-joves del nostre país és una pràctica habitual dins dels seus usos i costums, relacionats principalment amb els temps i espais d'oci, el que s'ha donat a denominar "ús recreatiu". No obstant això, no per aquest ús "festiu" estan exemptes de problemes i complicacions. Les drogues actuen sobre el sistema nerviós central dels joves en un moment evolutiu en el qual s'estan produint canvis fonamentals en la transició a la vida adulta.
L'adolescència és un moment crític en el procés de maduració, que es pot veure afectat pels efectes tòxics de les drogues, provocant problemes físics, psíquics i els relacionats directament amb els processos de neuroadaptació cerebral, origen de la malaltia addictiva. La detecció i tractament de l'ús i abús de drogues, passa per ser un dels problemes més complexos en la pràctica diària, ja que a les característiques de la mateixa malaltia addictiva se suma, en la major part de les ocasions, la negativa de l'afectat o el desconeixement o rebuig de medi familiar del problema.
Els joves cada vegada accedeixen més de pressa a les drogues, és important conscienciar aquests joves de les addiccions, de forma educativa.
MENAS
En aquesta presentació van explicar experiències d'aquests joves del seu país i la seva arribada a la península, context del qual provenen i dificultats que van tenir fins a arribar al nostre país.
Es treballa la figura de joves estrangers no acompanyats, donant rellevància al seu impacte al territori, la estigmatizació a la que es veuen sotmesos i com és dur terme la pràctica professional amb ells des de la figura de l'educador. El gran repte i necessitat sobre aquest tema és el de disposar de recursos necessaris, tan estructurals, humans, materials per a solucionar aquesta situació i establir un marc legal on es garanteixin els drets dels menors. Pel que fa a dificultats, podem trobar-nos, l'idioma, el baix nivell acadèmic, la carència de suport familiar recursos econòmics... i la dificultat que hem de tenir en compte, és la estigamtizació d'aquest col·lectiu. Com educadors hem de profunditzar en diferents factors que determinen la intervenció, tenint en compte la falta de recursos per part de l'administració.
Amb la majoria d'edat, els infants i joves que han migrat sols a Catalunya sovint queden fora del sistema d'atenció i en situació precària.
En aquesta presentació van explicar experiències d'aquests joves del seu país i la seva arribada a la península, context del qual provenen i dificultats que van tenir fins a arribar al nostre país.
Es treballa la figura de joves estrangers no acompanyats, donant rellevància al seu impacte al territori, la estigmatizació a la que es veuen sotmesos i com és dur terme la pràctica professional amb ells des de la figura de l'educador. El gran repte i necessitat sobre aquest tema és el de disposar de recursos necessaris, tan estructurals, humans, materials per a solucionar aquesta situació i establir un marc legal on es garanteixin els drets dels menors. Pel que fa a dificultats, podem trobar-nos, l'idioma, el baix nivell acadèmic, la carència de suport familiar recursos econòmics... i la dificultat que hem de tenir en compte, és la estigamtizació d'aquest col·lectiu. Com educadors hem de profunditzar en diferents factors que determinen la intervenció, tenint en compte la falta de recursos per part de l'administració.
Amb la majoria d'edat, els infants i joves que han migrat sols a Catalunya sovint queden fora del sistema d'atenció i en situació precària.
Límits de les tutores legals
La tutela d'un menor és una de les realitats més dures i difícils, a l'hora d'exercir com educadors.
La declaració de la situació de desemparament d'un infant o adolescent la fa, a Catalunya, la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Aquest és l'organisme competent per fer una resolució motivada, que es notifica a les parts afectades i al Ministeri fiscal per tal que es garanteixin els drets de les persones afectades. La tutela és l'autoritat per tenir cura d'un infant i adolescent, i la guarda és l'obligació de vetllar per ell, tenir-lo en companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral. Aquestes responsabilitats recauen sobre el pare i la mare, titulars de la potestat de l'infant i adolescent, o si no pot ser sobre les persones tutores.
La declaració de desemparament d'un infant i adolescent, comporta l'assumpció automàtica de les funcions de tutela per part de l'organisme competent, la DGAIA.
És a dir, implica la suspensió de la potestat del pare i de la mare o de les persones tutores durant el temps en què s'aplica la mesura de protecció que es decideixi en cada cas.
La DGAIA no assumeix la tutela de manera directa en tots els casos. Si el desemparament és causat per una força major de caràcter transitori, l'entitat pública exerceix només la guarda durant aquesta situació, però la tutela continua sent de qui l'exercia fins aquell moment (pare, mare o persona tutora ordinària).
La meva pregunta va ser ... Realment cal separar la vida personal de la professional?
Dones sense llar
Aquesta problemàtica està lligada amb la violència de gènere, ja que les dones es troben en la situació de falta de recursos, i de dependència.
La dona que viu al carrer, està desprotegida, tenen major risc, pateixen agressions i abusos sexuals.
En la presentació, van fer menció de LOLA NO ESTÀS SOLA, que va ser una entitat amb la qual vam tenir el plaer de tenir una conferència, l'entitat focalitza aquest col·lectiu, ofereix recursos.
Barreres en la pràctica de l'educació social des de la mirada antiracista
Aquest treball reflecteix el racisme com una barrera en l'educació social. Es dóna una visió de la labor que s'està portant a la societat mitjançant entitats i projectes antiracista amb valors socioeducatius. Valorem el funcionament d'aquests els resultats i plantegem millores a través dels reptes i interrogants. Es centren principalment en la xarxa anti rumors pel desenvolupament del treball., ja que considerem que el discurs d'odi està basat en fals rumors que s'atribueixen a determinats col·lectius...
Aquest treball reflecteix el racisme com una barrera en l'educació social. Es dóna una visió de la labor que s'està portant a la societat mitjançant entitats i projectes antiracista amb valors socioeducatius. Valorem el funcionament d'aquests els resultats i plantegem millores a través dels reptes i interrogants. Es centren principalment en la xarxa anti rumors pel desenvolupament del treball., ja que considerem que el discurs d'odi està basat en fals rumors que s'atribueixen a determinats col·lectius...
Dones trans als centres penitenciaris
Actualment l'administració penitenciara d'Espanya, regula la situació de les persones transgènere com la seva Instrucció 7/2006, estableix que les persones que no tinguin reconegut legalment el seu gènere, podran sol·licitar el seu accés a mòduls i condicions d'internament establerts per al seu gènere.
M'ha semblat un tema molt interessant, ja que desconeixia aquesta llei.
Qui cuida al professional de l'educació social
Aquesta síndrome ve derivat de la precarietat laboral, com que no disposem de temps per a poder prendre un descans en la feina i dedicar-nos uns minuts de relaxació per a desconnectar.
Alguns reptes serien establir uns límits entre la vida laboral i la personal, d'aquesta manera tenir un benestar psicològic. Repte; és el de cuidar-nos com a equip. El món social va lligat a una tasca laboral cooperativa, és a dir, sempre es treballa en xarxa.
Amb la pandèmia, hi ha a florit les problemàtiques socials, com un altre tipus de desigualtat que se suma a les que ja existeixen fent així que les persones que ja són 'excloses' ho estiguin encara mes perquè no tenen ni l'accés, ni les habilitats com per accedir al món tecnològic i per tant fer-ne ús (demanar cites, fer deures amb els seus fills...)
Violència de gènere durant la covid
S'observa un fracàs en relació a projectes innovadors els quals tractin la violència de gènere al llarg de la pandèmia. Bàsicament fer una crítica en relació a aquesta situàció precària en la qual es troben les dones (tancades a casa amb els seus maltractadors) i en general de la violència de gènere.
Noves formes de consum, noves adiccions
Addiccions a les pantalles, ús d'internet i xarxes socials. relacions interpersonals, augment de l'ús d'internet en temps de pandèmia
Sexisme i ES.
Ens van explicar, projectes per evitar el sexisme, el SIAD, i la prevenció de la violència de gènere i la coeducació.
Es tracta l'educació sexoafectiva amb famílies en situació de risc?
Existeix una necessitat de tractar l'educació sexual amb famílies vulnerables, i es pot observar que es tracten de manera independent.
A partir d'aquí es van preguntar... Perquè no se li dina aquesta importància… Perquè no hi ha recordo, no hi ha projectes … Hi ha una desinformació potent...
Si l'educació sexual ja és un tema tabú… Amb famílies amb situació de vulnerabilitat com hi viuen? Com poden abastar aquest problema? Un altre interrogant és el paper dels educadors davant al repte? Per què un educador no pot informar, acompanyar en l'àmbit sexo afectiu?
Veiem que seguim uns protocols i ens coordinem amb altres professionals… Però perquè no ens donen aquest protagonisme?
Realment no es tracta l'educació sexual amb famílies vulnerables, tots els projectes i recursos trobats, ho tracten de manera separada. El repte principal és el nom del treball en si.
Adolescents al barri de la Mina:
Aquesta presentació va tractar de l'absentisme escolar, voler saber si té relació l'absentisme escolar amb les drogues en un barri vulnerable com és la Mina i quins efectes a llarga durada pot produir l'absentisme escolar.
Aquesta presentació, ens va explicar la síndrome del Burnout, també conegut de manera col·loquial com l'"estar cremat", fent referència a l'estrès laboral (esgotament físic i/o emocional).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada